diumenge, 11 de desembre del 2016

Trump

Encara que no tingui credibilitat, abans de les eleccions nord-americanes vaig comentar, en veu alta i testimonis, que no m'estranyaria que aquest Trump guanyés les eleccions. Vaig tenir mandra de penjar una entrada premonitòria en aquest blog. Ara l'estaria passejant i fent el fatxenda de la meva predicció que al final ha resultat inesperada. Jo basava aquesta idea en la meva pròpia experiència fent enquestes en temes de salut sexual i reproductiva. La gent té dos nivells de resposta, quan se'ls formula una pregunta en l'àmbit que sigui, per exemple, si utilitzen el condó en les seves relacions sexuals esporàdiques. El primer nivell és allò que creuen que el que els posa la pregunta pensa que és correcte, o fins i tot el que ells mateixos pensen que és el correcte, en aquest cas utilitzar de forma consistent el condó. El segon nivell, és respondre realment el que fan. Això és un clàssic exemple de biaix i ja se sap que en les enquestes sobre ús de condó i d'altres exemples, solen donar un resultat sobre-estimat. En les enquestes electorals això es fa ben palès quan hi ha una forta polarització i una opció que sembla decent, respectable, respecte a una altra de transgressora, o com es diu avui dia, políticament incorrecte. Aquesta segona opció sol ser emocional, no racional. És a dir, als que es troben davant l'urna, els passa una cosa semblant als que tenen en perspectiva immediata un polvo furtiu. Obliden la raó i actuen amb l'emoció i deixen el preservatiu de costat. Es tracta d'un efecte deleteri que acaba marcant una tendència que en aquest cas capgira la predicció de les enquestes, sobretot quan aquestes són ajustades.
 Continuant amb el tema sexual, l'espectacle que ara presenciem amb la victòria de Trump té molta tela. El passeig de personalitats àvides d'un càrrec a la nova administració, pujant al símbol fàl·lic que és la Torre batejada volgudament com a Trump, on els espera el Donald a la seva punta com si fos un prepuci figuratiu, és una contundent metàfora de la mentalitat que s'ha instal·lat en les altes esferes del poder als Estats Units. El mateix Trump té les maneres d'un mascle alfa en zel, i no sorprèn que s'estigui rodejant d'homes amb el mateix tarannà. Vaig llegir fa poc un dels reportatges més grotescs que he llegit al Hola, mentre esperava torn a la perruqueria. Presentava la família del magnat, que viuen en un tríplex amb aixetes d'or i on el fill que té amb la Melanie té prou espai per jugar al golf (hi ha una fotografia del marrec donant-li a una pilota enmig d'un saló de miralls), heliport, no sé quantes mansions despampanants, avió privat de més de cent places. En fi, no és possible que aquesta gent tingui un mínim sentit de la realitat, la qual cosa fa que si haig de fer alguna predicció, aquesta pugui ser molt funesta. L'únic consol que em queda és que tot vagi tant malament que galvanitzi per sempre la societat nord-americana per escollir aquesta mena de monstruositats. D'aquí a uns anys, si l'encerto, faré circular aquesta entrada perquè se'n parli dels meus dots predictius. 

2 comentaris:

  1. Quant tots els mitjans de comunicació et venen un candidat i deixen l’altre com el diable pot passar que els resultats siguin sorprenents. Els sondeigs polítics els has d’agafar amb un gran marge d’error, tan als EEUU com a qualsevol país.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, i això em fa pensar en una altra atrevida hipòtesi. I si resulta que el Trump esdevé un murri que realment serà capaç de deixar les coses millor de com se les ha trobades, i que la imtage que en tenim és només un muntatge, una manipulació dels mitjans de comunicació? Ja ho veurem, la veritat per definició és molt tossuda i sempre acaba imposant-se. No pot ser d'altra manera.

    ResponElimina